La guerra, patrimoni de la humanitat

Amb la discreció amb que s’acostumen a prendre decisions que poden generar controvèrsia, la Unesco, l’agència de las Nacions Unides que vetlla i promou els valors de l’educació, la ciència i la cultura, ha decidit considerar patrimoni de la humanitat les platges i els llocs més emblemàtics de Normandia, punt central d’una de les batalles més cruentes de la Segona Guerra Mundial i que marca l’inici de la definitiva derrota nazi.

L’acord es va adoptar el 26 de juliol en una reunió celebrada a Corea del Sud. L’organisme internacional justifica el pas pel valor històric del lloc en la lluita per la llibertat.

Particularment, dubto que per avalar la decisió fossin determinants criteris i reflexions històriques i en canvi em decanto per donar més prevalença a altres qüestions d’oportunitat política, especialment ara amb la guerra d’Ucraïna, o factors més mundants com l’interès dels alcaldes de la zona per enfortir un turisme bèl·lic que aporta grans beneficis econòmics amb la visita de milers de persones als espais més rellevants i als cementiris on descansen els soldats morts en les batalles de l’anomenat ‘Dia D’.

Sigui com sigui, el pas ja s’ha donat i el que fins ara pretenia ser un enclavament de memòria i de recolliment per a testimonis, familiars i víctimes d’aquella cruenta batalla es convertirà, i sinó al temps, en un parc temàtic sense cap substrat i reflexió històrica com ho és Disneylàndia als afores de Paris o Port Aventura a Tarragona, això sí amb l’aval d’una institució que com passa amb la germana gran, les Nacions Unides, perd solidesa i prestigi amb decisions com aquesta i està cada dia més indefensa davant els atacs de dirigents com Trump bojos per enfortir les seves ànsies expansionistes sense que ningú els cridi l’atenció i desitjosos de destruir les institucions internacionals creades per fomentar el diàleg multilateral i la concòrdia.

Fa unes setmanes em vaig topar, sense preveure-ho i amb un desinterès per tot allò que té a veure amb la parafernàlia militarista, amb una botiga de material militar situada en una de les rondes de Barcelona. Gorres, cascos, botes, uniformes, insígnies i armilles antibales a disposició del públic. Vaig quedar sorprès per la quantitat de gent que hi havia a l’interior, mostra de l’interès que aquest tipus d’oferta té entre un sector de població.

Tafanejant per internet he descobert que als inicis de la invasió d’Ucraïna botigues com aquesta de Barcelona eren el punt de trobada de persones que es volien allistar com a voluntaris a la legió estrangera de l’exèrcit ucraïnès, ja que els permetia adquirir per un preu mòdic el ‘pack’ militar mínim per els disposats a lluitar contra les tropes russes.

Suposo que decisions com la de la Unesco de reconèixer les platges de Normandia com a patrimoni de la humanitat ajuden a esvair dubtes morals sobre la insensatesa de qualsevol guerra i justifiquen les pretensions d’aquells que aprofitant l’aval d’un organisme internacional dedicat a promoure i protegir l’educació, la ciència i la cultura somien en introduir l’adoctrinament militar i la consciència bèl·lica a les aules, com descriu amb precisió el documental ‘Mr Nobody against Putin’, guanyador d’un Oscar i amb el seu autor, Pavel Talankin, perseguit i a l’exili.

No és ciència ficció, per què a les guerres, encara que siguin per una causa justa, sempre hi perden els mateixos: els innocents que involuntàriament es converteixen en carn de canó. No sé si aquesta és la idea que pretén fomentar la Unesco.