Estigmatitzar a través del llenguatge

En un dels capítols de la sèrie ‘Ravalejar’ (HBO), rodada al barri del Raval de Barcelona i que narra les peripècies d’una família per a salvar el restaurant centenari que gestiona amenaçat per fons especulatius disposats a transformar la finca en un hotel, hi apareix una pintada significativa: ‘Fora ratas’. Així, combinant català i castellà, la pintada és la firma que deixa un grup mafiós dedicat a desocupar habitatges al marge de la llei en una de les seves accions.

L’escena és d’una violència extrema i l’expressió sobre fons blanc i en lletres vermelles reflecteix la força del llenguatge com instrument per estigmatitzar les minories o aquells que una part de la societat considera diferents. És el primer pas per a deshumanitzar-los i crear un estat d’opinió que generi rebuig i justifiqui mesures posteriors com la d’expulsar-los sense contemplacions de l’espai que suposadament ocupen.

La sèrie, que ha generat controvèrsia i una crítica desigual, reprodueix els mecanismes que fan servir els grups supremacistes, organitzats o no, per atreure a l’opinió pública en el rebuig als migrants. És la gota malaia que cau de manera persistent i que acaba fent forat entre una part de la població que està confosa per l’arribada de persones d’altres països i percep que les polítiques públiques els deixen desemparats.

Atiar l’odi contra el diferent, sovint de manera sofisticada amb un gest, la paraula o el silenci i que sobrepassa el que es tipifica com a delicte en el codi penal, és una forma de control i de poder, la retòrica que utilitzen els populismes d’extrema dreta per accedir a les institucions i impulsar polítiques marcades amb el lema ‘prioritat nacional’.

Com a ciutadans no ens podrem aïllar de l’embranzida segregacionista des d’ara i fins que acabi el cicle electoral d’aquí a un any i la previsió és que vagi en augment fins a transformar l’ambient en irrespirable. És el que pretenen Vox a Aliança Catalana amb la complicitat desacomplexada del PP i la dissolució de les línies vermelles de Junts.

És rellevant que Jordi Pujol, en un dels textos més rellevants dels darrers temps, advertís fa uns dies a Planoles i davant membres del que va ser l’antiga Convergència que Catalunya sempre ha estat una terra d’acollida i que integrar és una part essencial de la catalanitat.

Ahir va acabar el procés de regularització d’immigrants impulsat pel Govern espanyol. Es calcula que s’han tramitat 1,2 milions de sol·licituds, una xifra molt superior a la prevista, de les quals més de 150.000 a Catalunya. Tot i les incerteses legals de la iniciativa pels dubtes del Tribunal Suprem sobre si encaixa en el dret europeu arribar fins aquí ja és un èxit que el temps no pot convertir en una nova frustració.

L’anunci del president Pedro Sánchez de promoure un pla, dotat amb 500 milions d’euros, per afavorir la integració dels migrants, facilitar l’arrelament i activar mecanismes que els ajudin a l’autosuficiència econòmica transcendeix la lògica de l’electoralisme i és transforma en un acte de justícia. Ara cal que totes les administracions remin en la mateixa direcció, sense traves, encara que es mantingui la pressió que estimulen les forces i els partits anti-immigració disposats a fer tot el possible per a rebentar el que és una realitat inalienable: ells també són dels nostres.