Joan Roig és alcalde d’Alcanar, una població de 10.000 habitants, capital de la comarca del Montsià que limita amb la província de Castelló. Roig, que de manera poc habitual va anunciar que deixava el càrrec en unes declaracions a ‘Salvados’, el programa dels diumenges de la cadena de televisió ‘La Sexta’, és convertirà en el primer alcalde de l’Estat espanyol que abandona les seves responsabilitats públiques a causa del canvi climàtic.
Alcanar ha estat notícia sovint per què els episodis d’intenses pluges que als darrers anys assolen la conca mediterrània han provocat importants destrosses d’habitatges i al càmping que hi ha prop de la platja. Una persona que no conegui l’orografia del territori pot pensar que és el mar enfurismat qui arrabassa les cases del litoral, però no és el cas d’aquesta població de les Terres de l’Ebre. El motiu és que per decisions urbanístiques irresponsables les construccions i el càmping obstrueixen el barranc del Llop per on baixen les aigües quan plou amb intensitat. És un problema que des de fa anys tothom coneix, parlo de les diferents administracions, sense posar fil a l’agulla fins ara que la Generalitat ha iniciat el procés d’expropiació dels habitatges que taponen la barrancada i preveu traslladar els veïns afectats a zones segures.
La rellevància de la decisió de Roig, que va accedir a l’alcaldia al 2018, ha hagut d’entomar una pandèmia i cinc inundacions, que cobra 31.000 euros per la dedicació completa com alcalde i que tot i els seus 42 anys cada vegada li costa més justificar a uns veïns que reclamen solucions la impotència per manca de recursos suficients, diu prou per motius personals i amb una frase que indueix a la reflexió: la política municipal, quan la normalitat és una concatenació de catàstrofes (previsibles i que requereixen de solucions dràstiques) és una trituradora humana. Quan deixi l’alcaldia Roig recuperarà la professió de docent.
Les declaracions de l’alcalde d’Alcanar no són una raresa ja què amb més o menys intensitat aquest és el sentiment d’altres com ell sobrepassats per unes necessitats que ofeguen les seves poblacions mentre esperen decisions, recursos materials i ajuts que no arriben i que permetrien resoldre necessitats de màxima urgència que afecten als seus veïns. Un exemple. Fa més d’un any de la catàstrofe de la dana a València i els ajuts estan arribant en comptagotes mentre preval la disputa política que demostra la baixa qualitat ètica i moral d’uns responsables institucionals aliens a les necessitats dels afectats, preocupats únicament per la seva supervivència política i que per sort tenen davant seu a la jutgessa de Catarroja que treballa per aclarir els fets i desemmascarar als còmplices de la mort de 227 persones.
Cada cop són més aquells que des de la política pensen que un país es construeix des dels municipis, que és en aquest marc institucional on la democràcia, la defensa de drets i la solució més efectiva a les necessitats de la ciutadania pren dimensions reals i abastables, que els ajuntaments no són una estructura administrativa subordinada a la Generalitat o a l’Administració central, que els seus alcaldes també són estat i els regidors tan dignes com els diputats del Parlament o les Corts i que opinen que la gasiveria per a reconèixer-los funcions essencials en la vida quotidiana demostra una visió reduccionista del compromís públic i facilita el germen de l’anti-política, l’eclosió de l’extrema dreta i els populismes autoritaris.
En el seguit de declaracions que ha fet Joan Roig justificant la seva decisió hi ha una frase colpidora: ‘L’alta política ja està desconnectada de les trinxeres’. La solitud d’un alcalde en estat pur.