Quina casualitat. Pràcticament a la mateixa hora que l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, distribuïa per la xarxes socials un contundent missatge en contra de la proposta de regularització d’immigrants a Espanya, que promou el Govern de Pedro Sánchez amb l’aval de Podemos, poc més de 200 veïns es manifestaven al barri de Sant Roc de Badalona i tallaven l’autopista C-31 exigint més seguretat el barri i l’expulsió de la vintena de migrants que encara continuen sota el pont d’aquesta via on al seu moment es van refugiar una part del desallotjats de l’institut B9.
Hi hagi coincidència o no, el cert és que les dues peces, la de García Albiol i la dels veïns, encaixen perfectament i venen a donar la raó al missatge incendiari de l’alcalde badaloní que sense tallar-se, falsejant la realitat sobre l’origen majoritari de les persones que podran optar a la regularització i fent una interpretació esbiaixada de les condicions per acollir-se al procediment administratiu, posa en peu de guerra als veïns d’una ciutat que com d’altres de l’àrea metropolitana s’ha nodrit i ha prosperat gràcies a persones de diferent procedència.
D’això se’n diu demagògia, és un exemple de la manca de respecte als drets bàsics de les persones i la variant local quan es tracta de seguir les passes d’un aspirant a dictador com Donald Trump que es vanagloria d’incomplir la llei.
El cas de García Albiol no és únic. A la proposta també s’hi oposen Vox i el PP i ja veurem si en el futur ho fan de manera explícita algunes formacions independentistes catalanes amb l’argument de que mesures com aquesta erosionen l’estat del benestar i provoquen el reemplaçament social dels ‘veritables’ ciutadans de Catalunya.
Tenen mala memòria o una amnèsia deliberada alguns dels que ara aixequen la bandera del rebuig i no recorden o esborren del seu discurs que amb anterioritat a Espanya ja s’han fet sis regularitzacions, aquesta és la setena, i una d’elles la promoguda durant el mandat de José María Aznar a la qual es van acollir 524.621 persones.
A què ve ara esquinçar-se les vestidures, posar el crit al cel i qualificar de gentussa als migrants, com li agrada dir a l’edil badaloní, en funció del color de pell o de si tenen o no papers. Hi ha un interès en tots aquests discursos d’odi i xenòfobs: a través de la por i de la mentida deliberada esgarrapar vots d’aquí i d’allà al preu que sigui.
Tant s’hi val que entitats socials, empresaris i sindicats i la Conferència Episcopal Española hi estiguin a favor, que hi hagi un ampli suport a la societat demanant dignificar la situació d’unes persones que són necessàries per a sectors concrets de l’economia, que amb el seu treball ajuden al creixement del país i que una vegada regularitzats i amb l’aportació a les arques públiques i a la Seguretat Social contribueixen com la resta de ciutadans al benestar del conjunt de la població, que com en d’altres ocasions és fal·laç l’argument de que mesures així incentiven un efecte crida, la conclusió és que qui s’hi oposa segueix negant l’evidència, instrumentalitza les emocions i busca rèdits polítics sense escrúpols.
Amb la seva posició avalen la llei del més fort, antítesi de la més justa, abonen el terreny a l’explotació humana i laboral, donen cobertura a activitats empresarials que funcionen amb diners opacs, torpedinen la solidaritat i es converteixen en agents actius de la lluita de classes treballant per engrandir les diferències entre rics i pobres. Ells, és clar, afavorint la causa dels més poderosos.
Convé dir-ho, mesures com les de regularització ajuden a recuperar la confiança en un futur millor.
