Roald Dahl és un escriptor controvertit, com a persona amb clarobscurs, tot i això se’l considera el gran narrador per a nens com ho demostren els seus llibres ‘Les bruixes’, ‘Matilda’ i ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’, entre d’altres. Al 1983, Dahl, ja en aquells moments un del referents de la literatura britànica, va publicar una crítica del llibre ‘God Cried’ de Tony Clifton, que tracta el setge de Beirut oest per part de l’exèrcit israelià durant la Guerra del Líban del 1982. Les crítiques que inclou l’escrit sobre l’Estat d’Israel van ser el detonant d’una campanya en la qual s’acusava a l’escriptor d’antisemita.
La controvèrsia, la resposta de Dahl als persistents atacs que va rebre i el fet que el seu posicionament pogués repercutir en la difusió de la seva obra i, en concret, de ‘Les bruixes’ que estava a punt de distribuir-se al mercat britànic i als Estats Units són en essència els punts argumentals de l’obra de teatre ‘Gegant’, escrita per Mark Rosenblatt, reconeguda amb tres premis Olivier 2025 i que en la actualitat es representa a Londres i a Barcelona, en el cas català amb un actor d’excepció com Josep Maria Pou.
‘Gegant’ és una obra que no deixa a l’espectador indiferent i que més enllà de mostrar, de manera subtil i alhora contundent, la dimensió intel·lectual de l’escriptor britànic planteja un debat, en l’actualitat ben viu, sobre els límits de la crítica i com unes opinions concretes, en aquest cas en contra de l’Estat d’Israel per actuacions que vulneren el respecte bàsic als drets humans, són el desencadenant de mals com la censura, caure en la ignorància o senzillament l’excusa per fer desaparèixer els llibres d’un autor consagrat de les prestatgeries quan es nega a fer acte de contricció, a disculpar-se, persisteix en la seva opinió i rep la condemna dels torquemades del políticament correcte.
Encara que sembli que qüestions com aquesta no van amb nosaltres, que la censura amb l’argument de la correcció política és cosa d’intel·lectuals i que a la societat l’importa poc si hi ha més o menys llibres a les biblioteques, el cert és que hem entrat en un període d’obscurantisme global que afecta al transvasament d’idees i de reflexions, que limita la creativitat, que exclou de manera irracional autors i artistes reconeguts i que ataca directament a les universitats i el dret a la lliure expressió com succeeix als Estats Units.
Quan la llibertat de crítica ha de passar pel sedàs de la censura, sovint no declarada però molt present en el subconscient de qui l’aplica i de qui la pateix, la societat perd fortalesa democràtica i limita les seves aspiracions de futur.
‘Gegant’ és una magnífica reflexió que va més enllà de la genialitat de l’autor de ‘Matilda’, de les seves extravagàncies, d’una suposada supèrbia intel·lectual i de com trasllada la seva superioritat dialèctica al tracte amb altres persones. ‘Gegant’ és el retrat fidedigne i precís d’un món que no és el futur sinó que ja s’ha instal·lat entre nosaltres, aquell que promou l’obediència cega a la consigna, mata la il·lustració i ens ofereix la impostada tranquil·litat dels animals a la granja que tan bé va descriure una altre britànic, George Orwell.