És possible que el meló que ens hem pres darrerament per refrescar-nos provingui de Torre Pacheco, la localitat de Múrcia on ultres d’extrema dreta han decidit sortir a la cacera de magrebins que viuen la població. Els violents, aprofitant l’agressió a una persona gran, han format partides d’energúmens disposats a prendre’s la justícia per la seva banda, buscar brega i amb la sensació d’impunitat que els donen els discursos d’odi que sovintegen a les xarxes socials s’han dedicat a rebentar cotxes, colpejar persones per la seva fesomia i assaltar kebabs. Els aldarulls han tingut una atenció prominent als mitjans de comunicació i per això molts de nosaltres que desconeixíem que existia Torre Pacheco ara ja el situem en el mapa.
En aquesta població murciana les persones d’origen migrant, que són el 30% del cens, vivien tranquil·lament, sense problemes de convivència, arrelats a la terra. Per una majoria d’ells superar l’horitzó del dia a dia ja és un èxit, encara que aquesta pírrica victòria suposi renunciar al mínim de dignitat laboral que en qualsevol altra circumstància consideraríem un escàndol.
Per això alguns, i més els que no disposen de permís de residència, no els queda altra alternativa que engrossir la ma d’obra d’empresaris sense escrúpols i d’aquesta manera col·laborar a que els melons de Torre Pacheco arribin ufanosos al mercat i nosaltres els degustem amb satisfacció. La proposta de treball es resumeix així: deu hores de feina al dia i un euro per caixa recollida. La misèria personificada.
No és l’únic cas. Circumstàncies similars les podem trobar a El Ejido. Allà qui s’endú la pitjor part són les persones d’origen subsaharià, els mateixos que circulen amb patinets elèctrics entre els milers d’hivernacles, descansen als vorals i fan que a la nostra botiga de referència hi hagi tomàquets amb l’etiqueta ‘collita pròpia’ o que tinguem maduixes de Huelva recol·lectades per dones magrebins en condicions deplorables i també fruita dolça conreada molt a prop de casa nostra.
Sense entrar en aquests detalls ens escandalitzen els discursos d’odi i considerem un despropòsit que una dirigent de Vox, Rocío de Meer, plantegi expulsar d’Espanya vuit milions de persones d’origen migrant amb els fills, que ja han nascut aquí, inclosos. I estorats veiem com algunes forces polítiques es posen de perfil, mentre dirigents del PP lloen el ’sentit d’estat’ del partit que sense miraments aixeca la bandera de l’expulsió, com Trump al seu país, i tracta cada cop que pot de vincular migrant amb inseguretat, atiant una por que soscava els fonaments de la convivència.
Torre Pacheco no és una anècdota, és el símptoma més proper d’un mal que s’escampa per tot el món, als Estats Units, a Europa, entre nosaltres. No sé si hi ha un antídot capaç de frenar les embestides de fractura social i els discursos d’odi que afalaguen els oïdes dels partidaris, cada cop més joves, de fórmules autoritàries en detriment de majors nivells de democràcia.
És un pols entre autoritarisme i democràcia en mans de gent disposada a desequilibrar la balança de la igualtat i de la dignitat. No hem après encara que es comença amb els migrants, amb drets i tan necessaris per a què tot rutlli, i continua amb els més desprotegits de entre els ‘nostres’.
Dit i fet, s’eleva el cinisme i el menyspreu a la categoria de virtut sense pensar que al final tots acabarem sent víctimes d’aspirants a dictador que, ai las!, ens enganyen amb falses banderes de llibertat i de seguretat.
Són els falsos profetes, els mateixos que afirmen que amb el seus missatges i propostes en protegeixen i en realitat representen la cara sinistre d’una societat dual on ells són els privilegiats i la resta mà d’obra, com més barata millor, al camp i a la ciutat. Res que no expliquin els llibres d’història.