Com que Catalunya és una de les quatre comunitats espanyoles amb més població d’origen estranger, són més d’una quarta part del total de població, i atès que el percentatge majoritari procedeix del Marroc, el debat que aquesta setmana s’ha produït al Congrés del diputats sobre la prohibició del burca i el nicab a l’espai públic no és una iniciativa més de Vox per marcar territori en una temàtica que li és propícia, erigint-se en salvaguarda de la seguretat ciutadana i de l’espanyolitat, sinó que va més enllà: pretén enfortir en el subconscient de la ciutadania un element de major transcendència, la por i el recel a la integració i a l’arrelament dels nouvinguts.
És rellevant, en aquest context, que una força com Junts per Catalunya hagi tingut un paper clau i actiu en el debat, que es resumeix en la frase de Miriam Nogueras, ‘Ni burca ni Vox’, destinada a cobrir el flanc català i que mostra com la preocupació dels neoconvergents per taponar la probable pèrdua de vots en benefici d’Aliança Catalana pesa més que ser determinants en una votació o sortir a defensar la dignitat i la llibertat de les dones magrebins.
Feta aquesta consideració, des de Catalunya seria un error pensar que la discussió sobre l’acollida de migrants es redueix a una disputa partidista pel mateix espai electoral i que s’oblidi que l’essència del debat, promoure que els poders públics facilitin als nouvinguts la consideració de nous catalans, ha d’incoporar propostes i una visió més àmplia amb capacitat per frenar les múltiples derivades que estan en la base de les polítiques de segregació social, fomenten el rebuig del diferent i serveixen per a consolidar una societat dual fracturada entre rics i pobres.
Coincidint amb el debat parlamentari sobre l’ús als espais públics de la burca i el nicab, que no s’hauria de dissociar de qüestions primordials com el dret a la llibertat personal i de culte, a una salvaguarda del dret a l’educació en el cas de les menors, al combat per erradicar la marginalitat habitacional i els seus efectes, a eliminar l’explotació laboral i oferir garanties d’accés a un treball remunerat i en condicions justes, el Govern de la Generalitat ha presentat l’Informe Social Catalunya 2025, un estudi que radiografia la realitat de la societat catalana des del prisma del risc de pobresa i analitza l’efectivitat i la coherència de les prestacions i els ajuts destinats a promoure la cohesió social i a valorar l’accessibilitat de la ciutadania al conjunt del sistema.
Quina relació té el debat sobre el burca i el nicab amb les polítiques socials? Aparentment cap, però si s’entra en el detall veurem que una i altra s’entrelliguen. Fer veure que no hi ha cap vincle és el que pretén l’extrema dreta o aquelles forces com Junts que sense entrar plenament en el marc conceptual d’aquesta ideologia promou iniciatives que s’hi assemblen: ara un debat sobre la indumentària de les dones, més endavant un sobre el padró municipal, el següent sobre l’accés als serveis socials i el més pervers el que valora la consideració de qui és català o no, com ha insinuat la líder d’Aliança Catalana Sílvia Orriols en dir que no tothom que neix a Catalunya se’l pot considerar català.
Cap debat és menor, ens juguem el model social de les futures generacions. ‘Ni burca ni Vox’ és una frase enginyosa, diríem que un bon titular, una nova maniobra de distracció lluny d’allò que realment preocupa a la gent i per descomptat als migrants que viuen i treballen (o ho intenten) a Catalunya.