Una vegada retirats els tractors de les dues vies catalanes que els pagesos bloquejaven en protesta per l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, la autopista AP-7 que connecta amb França i la C-16 que enllaça amb el Pirineu, els treballadors de manteniment s’han activat per a condicionar els trams afectats i permetre la circulació de vehicles.
Les imatges dels operaris sorprenen i si ningú digués que hores abans en aquell tram del vial hi havia hagut una protesta que es va allargar durant cinc dies ben bé es podria pensar que la retirada de la runa, més de cent camions de brossa a l’AP-7, la reparació de l’asfalt a la C-16 i recuperar la connexió a internet per la ruptura del cable de fibra òptica que ofereix servei a una part de la comarca del Berguedà, era més pròpia dels efectes d’una macro-festa improvisada que de la necessitat per fer-se escoltar d’un sector essencial de l’economia catalana per les amenaces d’un acord que fa perillar la seva viabilitat.
Hem normalitzat, aquí a Catalunya i també a Europa, que de tant en tant els pagesos treguin els tractors al carrer i tallin la circulació i fins i tot els barcelonins els van aplaudir ara fa un any quan amb els seus vehicles van entrar a la ciutat per oposar-se a l’excés de burocràcia que els obliga a dedicar hores i més hores a tasques complexes que els compliquen la feina a les seves explotacions.
Cada sector té uns mecanismes propis per a visibilitzar el dret a la protesta i en el cas dels pagesos portar els tractors a la carretera dificultant el trànsit és un argument de primer nivell. En qualsevol circumstància, els convocants de l’acte reivindicatiu o de la vaga sempre han de tenir clar que la incidència de la queixa entre la ciutadania mai pot trencar el mínim de complicitat i de suport de la població a una causa que d’entrada no els afecta directament.
En el cas dels pagesos, la salvaguarda d’uns drets que els garanteixin la subsistència i un model d’explotació que prima la qualitat i la proximitat del conreu no hauria de ser aliè a la resta de ciutadans, que se’n beneficiaran quan els productes de la pagesia catalana arribin al mercat. Tenen raó quan expressen temors pels efectes que al camp i en explotacions de bestiar pot provocar la signatura de l’acord del Mercosur, però la desmesura en la protesta té la capacitat d’anul·lar una reclamació justa quan les formes i una determinada manera d’expressar-la generen un rebuig difícil de revertir.
Bloquejar puntualment carreteres o impedir l’accés al port de Tarragona per obligar als responsables del govern de la Generalitat que s’asseguin a la taula i els ofereixin garanties de que vetllaran per què els nous productes que entrin al mercat català responguin al estàndards sanitaris que preveu la Unió Europea i que hi hagi una reparació en cas de competència deslleial és un mecanisme de pressió que no ha de sorprendre. El més cridaner d’aquesta protesta i que en el fons la desvirtua és la forma de presentar-la com si fos una festa a la qual tothom hi és cridat, fins el punt de muntar una discoteca a la concentració de Tarragona la nit de dissabte o de fer botifarrades populars i malmetre el mobiliari en altres punts del territori.
Hi ha una percepció de que la revolta pagesa, en les formes, el llenguatge i la manera d’autoorganitzar-se pot haver traspassat uns límits que fins fa poc eren una garantia de credibilitat. L’aparició a les xarxes socials de missatges de suport que identifiquen als pagesos com els nous patriotes catalans i afirmen que qui està contra els pagesos està contra Catalunya, confrontant la pagesia amb els habitants de les ciutats i abonant una fractura que no és real ni beneficiosa, més que oferir tranquil·litat causa alarma. La mateixa que sorgeix quan des de la manipulació o per interessos amagats algú s’apropia d’una causa digne fins a desvirtuar-la.