No sé si és una casualitat o la confirmació de que el tercer dilluns de gener és el dia més trist de l’any però les circumstàncies en aquesta ocasió ajuden. El ‘Blue monday’ en anglès és una predicció recent que parteix d’una afirmació que el 2005 va fer el psicòleg Cliff Arnall en el marc d’una campanya publicitària promoguda per una agència de viatges.
Sense una base científica que ho sostingui, Cliff va justificar la conclusió dient que és just en aquesta data del calendari, al 2026 el 19 de gener, quan l’estat d’ànim dels ciutadans té unes constants més baixes i creix el pessimisme. Ho relacionava amb la climatologia de rigorós hivern i en el record, no sé si en aquest cas es pot utilitzar l’argument com a dada empírica, de les festes nadalenques.
Sigui com sigui i amb la febre per omplir el calendari de dies assenyalats, dilluns, dia 19, més d’un mitjà de comunicació se’n va fer ressò i els tertulians s’hi van agafar com una manera d’alleugerir el dramatisme de la jornada. Només em va faltar que a la cua d’un supermercat em trobés amb un amic, prou conegut en molts àmbits socials, per què certifiqués que alguna cosa estranya passa en el nostre entorn quan sense cap reflexió prèvia em deixés anar després de les salutacions de cortesia que el seu plantejament en aquest moment de la vida és no fer plans a més de 24 hores vista i demanar que el demà no sigui pitjor que l’avui.
Potser per les inclemències del temps, tants dies de pluja sense veure el sol influeixen en l’ànim de les persones, i per les notícies d’un cap de setmana tràgic impactats per l’accident ferroviari d’Adamuz, la por d’una invasió de Groenlàndia i de fets més domèstics i imprevisibles com la convalescència hospitalària per una infecció òssia del President de la Generalitat, el cert és que no vivim moments on es prodiguin les alegries.
Cada vegada són més aquells que entomen el futur sense esperança, que fan seva la dita castellana ‘virgencita que me quede como estoy’ i si han de fer plans quan l’economia els ho permet creuen els dits per no haver-los de modificar a causa d’imprevistos propis o externs.
Si al 2005 el psicòleg Cliff sense cap base científica i veient que la idea li podia servir per eixugar deutes domèstics va afirmar que el tercer dilluns de gener era el dia més trist de l’any amb més èmfasi ho diria ara. I ningú no faria broma, atès el llistat de males notícies que ens encerclen.
Hem entrat en un bucle on el desànim pel futur creix sense parar. Estem desconcertats i no veiem la llum al fons del túnel capaç de fonamentar un bri d’esperança. Quina és la proposta per ordenar tot aquest desgavell? Segur que hi ha una solució i en aquest cas una via de sortida: la de recuperar la confiança en nosaltres mateixos i en la voluntat indestructible per seguir avançant en la defensa i la implementació de valors i drets des de la proximitat, la cuirassa que ens preserva del desgavell extern que anul·la qualsevol espurna d’humanitat.
La història, com en d’altres moments, assenyala el camí i certifica quina és la millor alternativa a la d’aquells que justifiquen la força com a única raó possible o prediquen la llei de la selva en català si són d’aquí o en d’altres idiomes, que en això no són diferents per molt que s’hi entestin.